La Casa Europa

La Casa Europa

Ernst&Young acusada de participar en l'organització de la crisi


Andrew Cuomo, fiscal general de Nova York, busca entaular una demanda civil contra l'empresa de comptabilitat Ernst&Young LLP en relació amb la seva presumpta participació en la fallida del banc d'inversió Lehman Brothers, com ho va fer en el Anglo Irish Bank que ha enfonsat Irlanda. El 1929, el crac financer americà, basat -com el d'ara- en una llarga especulació i superproducció que es va aturar bruscament en caiguda lliure quan alguns grans inversors van vendre participacions massivament, va portar a J. K. Galbraith (El Crack del 29, p. 137-138) a reconèixer que "certes persones molt atentes a l'evolució dels índexs haurien considerat convenient vendre, arrossegant a la resta amb la seva acció". I aquestes "certes" persones només podien ser, precisament, les que més capital posseïen, i que van multiplicar la seva expansió mundial després de la crisi, molt més forts i influents encara. Aquell mateix 1929 la Goldman Sachs Trading Corp havia llançat al mercat de bons quelcom proper a un primer "fons comú d'inversió"!

L'any 2008, Goldman Sachs va rebre 10.000 milions d'US $ del programa TARP. Després de fortíssimes injeccions de la FED i del Govern nord-americà a finals del 2008 i inicis del 2009, alguns grans bancs com JP Morgan i Goldman Sachs han tret profit d'això per eliminar competidors i reforçar la seva mida, comprant barato el que ells mateixos van enfonsar.


Ara, el fiscal general de Nova York, Andrew Cuomo, busca entaular una demanda civil contra l'empresa de comptabilitat Ernst&Young LLP en relació amb la seva presumpta participació en la fallida del banc d'inversió Lehman Brothers, en particular, i en l'ocultació de milers de milions de dòlars en deute, informà The Wall Street Journal.

Lehman Brothers va col.laborar activament amb Ernst & Young durant molts anys. La signatura comptable va facturar prop de 100 milions en comissions per treballs realitzats entre 2001 i 2008.

Anteriorment, Lehman va ser acusat d'utilitzar pràctiques de "maquillatge" dels seus comptes en un intent d'emmascarar la veritable dimensió dels seus deutes. Els reguladors federals, però, mai van entrar en acció: "No han pres cap acció important pràcticament mai", diu William Black, ex regulador bancari i avui professor d'economia i dret a la Universitat de Missouri, citat pel rotatiu nord-americà.

Una investigació realitzada per The Wall Street Journal va revelar que, des d'inicis de 2009, un grup de 18 grans bancs distribuïdors primaris de la Reserva Federal van disminuir un indicador clau de finançament a curt termini conegut com acords de recompra o "repos". Les entitats van reduir el seu deute en una mitjana de 42% a finals del trimestre des del seu valor màxim en el mateix període, per després tornar a elevar-lo al començament del següent trimestre.

No es tracta d'una conducta il.legal, encara que l'ocultació intencional de deute per tal d'induir a error els inversors viola les normes establertes pels reguladors.

El mateix va fer Goldman Sachs amb els comptes amb que el govern dretà de Grècia va amagar el seu dèficit gegantí a les institucions europees.

El tema va sorgir el març quan un detallat examen de la fallida de Lehman Brothers va mostrar que el banc havia fet servir una maniobra de maquillatge comptable, coneguda com Repo 105, per treure uns 50.000 milions de dòlars en actius del seu balanç abans del col.lapse al 2008.

Una anàlisi posterior de la Comissió de Borsa i Valors d'EUA (SEC) va treure a la llum que Citigroup i Bank of America havien recorregut a pràctiques similars encara que a una escala molt menor.

El 15 de setembre de 2008, el banc nord-americà Lehman Brothers va anunciar la seva fallida, el que va dinamitar l'economia global i es va convertir en la major crisi financera amb devastadores seqüeles encara avui en els "mercats" del món.


Ernst & Young

Slogan: Quality in everything we do (Qualitat en tot el que fem). Fundada el 1989, amb components individuals de 1849. Presta "Serveis d'Auditoria comptable" i va tenir ingressos de 24.523.000.000 $ el 2008. Té 144.000 empleats i la seva Seu Mundial a Londres, en More London Place prop de Tower Bridge (El Pont de la Torre).

Ernst & Young és una de les empreses de serveis professionals més grans del món que inclouen auditoria, impostos, finances, comptabilitat i assessorament en la gestió de l'empresa. Ernst & Young és una de les Quatre Grans, juntament amb Pricewaterhouse Coopers (PwC), Deloitte Touche Tohmatsu (Deloitte) i KPMG. Segons la revista Forbes, a finals de l'any 2007 per la seva mida era la setena major empresa privada dels Estats Units.

Ernst & Young és una organització amb operacions a tot el món que consisteix en diverses empreses membres. Global està situada a Londres i l'empresa als Estats Units té les seves oficines a 5 Times Square, Nova York, NY.

Anglo Irish Bank

El gener de 2009, en la polémica del Anglo Irish Bank per préstecs bancaris ocults, Ernst & Young va ser criticat pels polítics i els accionistes del Banc Anglo Irlandès per no detectar grans préstecs a Sean Fitzpatrick, el seu propi President, durant les auditories. El preu de les accions van caure llavors gairebé un 99% i el Govern irlandès va haver de prendre la propietat total del Banc, a un cost de 5.500 € per cada home, dona i nen d'Irlanda.

Com a conseqüència, ja són quatre els bancs nacionalitzats a irlanda, doncs avui, 23-D-2010, s'ha nacionalitzat el Allied Irish Bank després que s'hagi aprovat una recapitalització immediata per un valor de 3.700 milions d'euros. Els bancs controlats ja per l'Estat irlandès, des de l'any passat, són l'Anglo Irish Bank (que ha absorbit més de 30.000 milions d'euros en ajudes estatals), el INBS i el EBS. Ara, el Bank of Ireland és l'últim gran banc que segueix sent independent.

El llavors director executiu del regulador financer li va dir a un comitè parlamentari que "un laic s'espera que les qüestions de la naturalesa i magnitud d'això hagin d'estar recollides" pels auditors externs.

Ernst & Young es va negar a comparèixer davant el mateix comitè després de rebre assessorament jurídic. Posteriorment va dir que la seva incompareixença es va deure al desig de no ser part del debat mediàtic al voltant del tema.

El Consell Regulador de Comptadors Públics va nomenar John Purcell, auditor general, per a investigar les "circumstàncies al voltant del tema dels préstecs al director inadequats a l'Anglo Irish Bank", i l'acompliment dels seus auditors, Ernst & Young.

Lehman Brothers

L'Informe Valukas, per l'examinador de la cort sobre la fallida, Anton R. Valukas, emès el 11 de març de 2010, diu que Lehman Brothers participà en una pràctica coneguda com repos 105 i que Ernst&Young, auditor de Lehman, hi era conscient.

Charles Perkins, portaveu d'Ernst&Young va dir que l'última auditoria de Lehman Brothers va ser per l'any fiscal que acabà el 30 de novembre de 2007 i que, en opinió d'Ernst&Young, els estats financers de Lehman per a aquest any es van presentar força d'acord amb els Principis de Comptabilitat Generalment Acceptats (PCGA).

La AADB va anunciar una investigació el 16 de juny de 2010. A Nova York, els fiscals, encapçalats pel governador electe, Andrew Cuomo, van anunciar el 21 de desembre de 2010 que s'ha demandat a Ernst& oung per als càrrecs de frau relacionats amb la cessió temporal 105 i el col.lapse de Lehman Brothers.


EUA: Investigacions penals en el sector bancari

La Corporació Federal d'Assegurança de Dipòsits (FDIC per les seves sigles en anglès) en cooperació amb l'Oficina Federal d'Investigació (FBI) està realitzant 50 actuacions penals sobre el treball dels ex executius, directors i empleats dels bancs nord-americans que es van declarar en fallida des de l'inici de la crisi financera, informà The Wall Street Journal.

Des de 2008, més de 300 bancs han patit greus dificultats econòmiques als Estats Units i d'ells 146 s'han declarar en fallida el 2010, però no totes les entitats financeres han despertat sospites de frau.

La Corporació FDIC s'ha negat a publicar llistes de les institucions financeres i els individus les activitats s'investiguen.

L'agència governamental responsable del control dels bancs amb dificultats, busca castigar els banquers per negligència, frau i altres formes de comportament criminal, com va ocórrer en els temps de la crisi d'estalvi i crèdit d'EE. UU. entre els anys 80 i principis dels 90, assenyala el rotatiu.

En els últims temps va augmentar significativament el nombre de demandes civils contra les empreses de serveis financers en fallida i els seus empleats. L'import total de les reclamacions s'estima en més de 2.000 milions de dòlars.

Després del crac dels 80-90, les autoritats federals van implementar un expedient a 1.850 empleats dels bancs i a directius. Més d'un miler d'ells van ser condemnats a presó. A més, les agències federals van aconseguir recuperar 4.500 milions de dòlars en demandes per responsabilitat professional.

Es preveu que el nombre de casos relacionats amb la crisi financera de 2008 segueixi incrementant-se, segons el jurisconsult principal de la FDIC, Richard Osterman. La incoació del procediment no significa automàticament un judici. Molts processats aconsegueixen evitar el judici per mitjà de negociacions amb l'agència.

Fins ara la FDIC ha interposat només dues demandes civils relacionades amb la recent crisi: Una, per 300 milions de dòlars, contra quatre ex empleats de Indy Mac Bancorp i una altra per 20 milions de dòlars contra 11 executius del Heritage Community Bank.

VUIT BANCS ESTAN A LA 'LLISTA NEGRA' DE LA FISCALIA DE NOVA YORK
Des de maig de 2010, Goldman Sachs, Morgan Stanley, UBS, Citigroup, Credit Suisse, Deutsche Bank, Credit Agricole i Merrill Lynch -ara Bank of America-, estan sota l'escrutini de la Fiscalia de Nova York per determinar si van enganyar a les agències de qualificació sobre instruments recolzats per hipoteques.

El fiscal general de Nova York, Andrew Cuomo, investiga si vuit dels grans bancs de Wall Street van manipular a les agències de qualificació quan havien de valorar el risc de les accions sobre hipoteques escombraries.

Amb anterioritat a la crisi del 2008, les accions de les hipoteques escombraries van rebre, en la majoria dels casos, la màxima puntuació de seguretat d'aquestes agències de qualificació, com Standard & Poors, Moody's y Fitch Ratings.


Segons explicava The New York Times, amb accés a la investigació, aquests bancs podrien haver pagat salaris desorbitats a alguns empleats de les agències perquè aquests els ajudaran a crear paquets d'inversió hipotecaris que obtingueren millors qualificacions de les que els corresponien.

La Fiscalia de Manhattan i la SEC estan treballant en conjunt per investigar si les firmes de Wall Street van realitzar les representacions adequades als inversors sobre la comercialització, venda i transacció de paquets de bons hipotecaris denominats obligacions de deute garantides, o QDO per la seva sigla en anglès.

El mes d'abril, la SEC va demandar Goldman Sachs a la cort federal de Nova York, al. legant que Goldman i un dels seus corredors hipotecaris van crear un producte dissenyat per fracassar, per a benefici d'un client de fons de cobertura, que va ser afavorit sense revelar el rol del client en triar les inversions per a l'acord. Goldman va negar de forma enèrgica les acusacions però poc després va començar a sostenir converses secretes per arribar a un acord amb el govern d'EUA. No es coneix el nóm del client afavorit amb la fallida de milers d'estalviadors a tot el món, però, encara!

Com a resultat dels acords al juliol amb la SEC, Goldman Sachs es va veure obligada a pagar 550 milions de dòlars per finalitzar la demanda per frau.


Goldman Sachs multat amb 31 milions de $ a Londres

El banc nord-americà Goldman Sachs també va ser multat al Regne Unit, amb 20 milions de lliures esterlines (31 milions de dòlars), per incomplir la seva obligació de comunicar les dades relacionades amb acusacions de frau als Estats Units.

La Comissió del Mercat de Valors dels Estats Units (SEC) va acusar Goldman Sachs d'haver enganyat als seus clients al vendre'ls productes financers derivats de crèdits immobiliaris de risc, les 'subprimes'. L'esclat de la bombolla creada per la proliferació de les subprimes hauria desencadenat, entre 2006 i 2007, quan es va produir una desinversió brusca i calculada de les borses mundials, la crisi financera mundial. Encara que en molts països-Islàndia, Letònia, Grècia, Espanya, Irlanda o Portugal-la bombolla immobiliària era tan evident, desmesurada i escandalosa, per a tots els analistes independents, que venien anunciant la seva explosió en cadena, davant la sordera interessada i còmplice dels gestors polítics.

La sanció va ser aplicada a l'entitat financera pel regulador britànic, la FSA, per no avisar que el control financer dels Estats Units la investigava pel frau, aquest estiu passat.

El banc tampoc va informar que també estava sota sospita un dels seus executius, Fabrice Tourre, artífex del polèmic instrument financer fraudulent que es va estendre per totes les entitats bancàries com un virus, que havia de traslladar-se dels Estats Units a Londres i per tant havia de rebre l'aprovació de la FSA per abandonar el país.

La major multa imposada per la FSA al Regne Unit, d'uns 50 milions de dòlars, la va rebre el banc també nord-americà JP Morgan Chase, dels sionistes Rockefeller entre altres grans fortunes, el juny passat, per no mantenir un compte separada per els diners dels seus clients.

L'autoritat censura que l'entitat dels EUA no segregava, entre 2002 i 2009, els fons dels seus clients del seu propi patrimoni, invertit en opcions i futurs. El supervisor exigeix des de 2002 que els fons estiguin separats perquè, en cas de fallida de l'entitat, sigui més senzill restituir als clients la seva part. De fet, els administradors de Lehman Brothers s'han trobat amb un problema d'aquesta índole.

L'error es va produir després de la fusió amb Chase, un altre banc d'EUA, I no es va corregir durant set anys. Al principi, el capital dels clients ascendia a 1.900 milions de dòlars però va arribar a assolir els 23.000 milions el 2008.

Etiquetes de comentaris: , ,



Archivo